Dos dies després de la realització del segon informatiu, torno a connectar per explicar diferents impressions que he experimentat des del meu paper. En aquest cas, al formar part de l'equip d'edició del programa, no vaig haver de sortir al carrer a gravar. De totes maneres, el volum de feina en aquests casos va continuar sent considerable. A banda de crear les caretes (on per cert us adjunto el model de separador i les ràfegues de l'entrevista i els esports) i discutir sobre el format que havia de tenir l'informatiu des d'una vessant tècnica, fer el paper de realitzador em va servir per compendre fins a quin punt és important el fet de dominar les eines per transmetre, sense errors, totes les informacions de les quals els nostres espectadors tenen alguna mena d'interès.
Tot i això, a diferència de la resta de l'equip d'edició, on el treball per producte informatiu és molt més continu, en el meu cas vaig notar que a cada moment pujava o baixava la pressió per tot el que s'havia de fer. Més o menys el que intento dir és que fent de realitzador m'he adonat que en aquest tipus de feina has de prendre decisions de forma extremadament ràpida, ja que, un error teu en el moment d'emissió de l'informatiu és percebut per l'audiència com una manca de coordinació en tot l'equip en general.
Com a valoració, i després d'haver passat dos dies del Segon Informatiu, crec que m'he sortit, almenys, d'una forma més o menys acceptable, tenint en compte que era la primera vegada que realment tenia molt present la sensació de responsabilitat sobre el producte, sobretot a darrera hora. Encara que hi va haver moment amb molt nerviosisme, per les situacions que s'anaven donant durant la tarda, finalment vam poder resoldre els problemes que se'ns plantejaven. Així que aquesta tensió fixada en el meu cos durant hores, em va suposar com una descàrrega d'adrenalina que es va convertir en una barreja d'il·lusió i satisfacció un cop van passar les hores des del moment de realització de les notícies.
No puc acabar aquest comentari sense donar les gràcies a tots els companys que m'han donat el seu suport en aquests dies. Estic molt agraït pel fet de veure que poseu en valor tot el meu treball, fins i tot a nivells que no sé si realment mereixo, jeje. La veritat és que tot i que a vegades no he sabut que dir al respecte d'aquesta mena de comentaris, no us negaré que són de gran ajuda sobretot en aquests moments en què estem acabant la carrera i realment no sabem que serà de nosaltres quan ens introduïm al món laboral. Doncs, en resum, gràcies per tot!
Ara els vídeos promesos:
Untitled from Alberto Lijarcio Cobo on Vimeo.
Untitled from Alberto Lijarcio Cobo on Vimeo.
Untitled from Alberto Lijarcio Cobo on Vimeo.
sábado, 31 de enero de 2009
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
Molt bona aquesta careta, Alberto! Merci per utilitzar una imatge de la primera peça de la Laura i jo. Personalment m'ha encantat! =D
ResponderEliminar